SURREALISME
Sorgeix a França el 1919.
Utilitza tècniques pròpies del moviment surrealista.
Es van inspirar en les teories dels somnis i l'inconscient de Sigmund Freud.
Agafaven el món real i el transformavenen el món dels somnis.
Es va considerar al cinema una extensió de la pintura
OBJECTIUS
- Desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte.
- Acabar amb la cultura burgesa.
- Expressar de manera poètica el subconscient. (d’aquesta manera implica un enfoc avanguardista de la producció cinematogràfica i la teoria.)
CARACTERÍSTIQUES
Representen somnis. Aquests tenen imatges singulars, irracionals, aleatòries i molt absurdes.
Creen un gran impacte a l’espectador. Van desafiar la manera en què es representava la realitat al cinema.
El cinema representava un mitjà amb el qual poder anul·lar els límits de la realitat.
Intenten descartar la visió tradicional i ensenyar noves maneres de mirar, al marge de tot principi estètic i moral.
Ús de la deliberada confusió de temps i espais diferents, a la recerca de destacar el món dels somnis i de l'inconscient.
Les imatges tenen valor per si mateixes.
PRIMERES APARICIONS DEL SURREALISME
Va ser a la poesia d'André Breton, Paul Eluard, Louis Aragon i Philippe Soupault.
Utilitzaven l'escriptura automàtica.
Manera d’escriure que trenca amb les normes establertes, amb un resultat final d’un estatus racional totalment diferent.
TEMES
Crítica de les tradicions i institucions socials com per exemple: la religió, el matrimoni, la família…
Amour fou (amor boig): expressava sentiments forts d'enyorança, amor i desig sexual.
"Automatisme Psíquic" manera en la qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament.
El subconscient, l’irracional, la psicoanàlisi.
Ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al "bon gust" burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
PART TÈCNICA
-Diferents velocitats de filmació. Càmeres lentes amb tràvelings de seguiment i acceleracions.
- Plans curts.
-Angulacions inusuals
-Efectes òptics.
- Unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències, la majoria del cops apropant-se a l'absurd. (El temps i els espais són molt confusos)
- Les transicions entre escenes (dividides en actes): superposició de imatges, fosa en negre.
-La part més il·luminada de l'escena acostuma a ser el centre, mentre que els cantons estan més foscos.
PEL·LICULES MÉS IMPORANTS
LA PETXINA I EL REVEREND
1928, dirigida per Germaine Dulac.
Va ser la primera pel·lícula considerada surrealista.
1928, dirigida per Ray Man. 1924, dirigida per René Clair.
1930, dirigida per Buñuel amb 1929, dirigida per Dalí i Luís Buñuel.
col·laboració en el guió de Dalí. Considerada l’obra mestra del cinema surrealista.
1932, dirigida per Jean Cocteau.
Va ser criticada perquè no es va considerar completament una obra surrealista.
Luis Buñuel
Luis Buñuel és considerat el pare del surrealisme en el cinema i el responsable d'algunes de les imatges més impactants vistes en una pantalla.
Va ser un artista que parlava en fotogrames sobre el desig. Un desig sempre impossible perquè els seus personatges, turmentats i guiats pels seus somnis, mai són capaços d'aconseguir allò que anhelen.
l'Església estarà sempre en el seu punt de mira, el que li generarà detractors i seguidors fins avui mateix.
_jfif.png)
DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
Salvador Dalí
Salvador Dalí va ser un pintor, escriptor, escultor, decorador i pensador català. No obstant, també va col·laborar en el món cinematogràfic. Va ser un dels majors representants del surrealisme, sobretot en l'àmbit de la pintura.
Dalí acostumava a utilitzar la fixació d'imatges inspirades dels somnis, a més va inventar el mètode paranoicocrític (que Dalí definia com “mètode espontani de coneixement irracional basat en l'objectivitat crítica i sistemàtica de les associacions i interpretacions de fenòmens delirants”). Tanmateix, Dalí es va inspirar en la tècnica d’observació de Leonardo Da Vinci (tècnica que consisteix en mirar una paret i a partir d’aquesta observar com sorgien formes) i en les tècniques de “frottage” (tècnica francesa que consisteix en frotar un llapis sobre una fulla sobre un objecte, aconseguint una impressió de la forma i la textura.)
Germaine Dulac
A més de directora de cinema, també va ser realitzadora, guionista i productora francesa.
Amb ajuda del seu marit va fundar una productora, o va dirigir pel·lícules comercials, abans de dirigir pel·lícules impressionistes i surrealistes.
Bona part de la seva obra va sorgir de la autofinanciació, ja que els temes que tractava no agradava als productors d’aquella època.
Germaine utilitzava tècniques cinematogràfiques com l’efecte “flou” (efecte que consisteix en fer un desenfoc en l’imatge) i la sobreimpressió.
Hans Richter
Va ser un pintor i cineasta alemany. Va abandona la pintura per dedicar-se al cinema. És considerat com el màxim precursor del cinema abstracte. Per ell l’art modern girava en torn a conceptes com: la dinàmica del moviment, la forma, el color…
La seva obra més coneguda és “Rhythmus 21”.
Fernand Léger
Va ser un pintor cubista, escultor i cineasta francés.
En la realització de la primera pel·lícula va col·laborar amb Man Ray. A més, va dissenyar escenografies i vestits per al ballet Suédois, de Rolf de Maré.
Man Ray
Va ser un cineasta estadounidenc, que va tenir un gran paper sobretot en el món de la fotografia, ja que va introduir corrents artístics com el surrealisme dins de la fotografia.
En les obres de Man Ray veiem reflectida la seva sensibilitat humorística. El seu estil es caracteritza per l’irracional i l’incongruent, que provoquen erotisme i escàndol.
ACTORS MÉS IMPORTANTS
La música
La música ajuda a subratllar l’estructura de la pelicula, enllaçant una escena amb una altre. També s’utilitza la música per donar énfasis a les escenes còmiques i conmocionar en les escenes que ho necessitin.