CINEMA D'AUTOR

L'inici de la classificació s'origina a la dècada dels 60.

Un grup de crítics de cinema francesos es plantegen interrogants del rol del director en la pel·lícula. Aquest de sortida és causat en part per el corrent cinematogràfic Nouvelle Vague.

Aquests crítics cinematogràfics proposen que el cinema havia de tenir una visió particular de la realitat i revelar la presència d'un autor-director responsable per la imatges projectades.

CONTEXT HISTÒRIC

CARACTERÍSTIQUES

Tenen un segell propi del director.

Creació al marge dels estudis i la indústria cinematogràfica, característica que dona pas a confusió amb el cinema independent)
Visió particular de la societat que l’envolta
Tractament audiovisual propi i gairebé exclusiu del director.
Tractament de temes conflictius o que inviten a la reflexió del públic.
Elements identificables en l’obra, com ara la simbologia o la temàtica recurrent.
Creació d’un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres.
Treball recurrent amb els mateixos actors o actrius, muses de les seves obres.