Panoràmic 2021
En què consisteix el panoràmic?
És una exposició fotogràfica on diversos/es artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. Aquesta es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Cada any s'escullen uns temes que seran el nucli i el punt de partida dels projectes artistes exposat; aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció.
Els autors que han participat en aquesta exposició:
-
Roberto Huarcaya (1959),
-
Blanca Casas Brullet (1973)
-
Pierre Cordier (1933)
-
Nino Migliori (1926)
-
Miguel Angel Tornero (1978)
-
Francele Cocco (1984)
-
Nancy Bean (2011)
La primera exposició que vam visitar està ubicada al museu de Granollers. La sala consta de diferents imatges disposades sobre la paret, i un televisor que va reproduint un seguit d'imatges. Totes les tècniques, tot i no ser iguals, tenen en comú la fotografia.
-
Luis Gordillo (1934)
-
Blanca Viñas (1987)
-
Andreas Müller-Pohle (1951)
-
Sylvie Bussières (1964)
-
Juana Gost (1987)
-
Philip Schüette
-
Lluís Estopiñan (1970).
Aquesta creació fotogràfica gira entorn de la tècnica del paper fotosensible i el concepte de l'atzar. Aquest paper ha estat "abandonat" al terra de la selva amazònica per a capturar el paisatge d'una altra forma, una més abstracta però igual de vàlida.
1. One minute forever d'Erwin Wurm (14 d'octubre - 14 de novembre) comissariada per Andrés Hispano.
Es tracta d'una instal·lació interactiva en la qual els espectadors tenen l'oportunitat de participar en l'obra, formar-hi part, donar-li un sentit. Treballa amb l'espai i un toc humorístic un pèl sarcàstic. Et fa veure les coses des d'una altra perspectiva i t'impulsa a formar part de tot el que representa la seva obra. Sens dubte una manera meravellosa de fer arribar alguna cosa l'espectador.
2. No place like home de Weronika Gesicka (14 d'octubre - 14 de novembre) comissariada per Andrés Hispano.
L'artista fa ús d'imatges quotidianes i les modifica, per a fer arribar un missatge sobre la realitat social. Ens mostra com les famílies perfectes no ho són tant i com les aparences enganyen.
3. The Immortal Jellyfish de Rosana Antolí (14 d'octubre - 28 de novembre) a la tèrmica.
És una exposició immersiva situada a la central tèrmica. Consta d'una medusa gegant feta de tubs transparents. És una obra totalment immersiva gràcies a les llums, l'ambient, la música, etc. No és només entrar per a veure x cosa, sinó que més aviat és entrar per a sentir x cosa.
4. Top Manta del Sindicat de Manters (14 d'octubre- 28 novembre) una exposició a l'espai públic comisariada per Lucía Piedra.
És una exposició reivindicativa que manifesta la reivindicació d'una vida digna, que demanen i volen aconseguir les persones d'aquesta associació. Consta de fotografies envoltades amb grafits que marcaven l'any dels fets i t'oferien una breu explicació.
5. Imaginació especulativa: El llegat afrofuturista (14 d'octubre- 28 novembre) comissariada per Mercè Alsina, on participen artistes com: John, Akomfrah, Nuotama Bodomo, Fabrice Monteiro i més.
És una exposició molt completa que realment et transmet l'essència del moviment afro futurista. Trobem diverses branques de les arts (música, disseny gràfic, còmics, cinema, escultura, fotografia...).
Santa Mònica, centre cultural situat a Barcelona.
Els autors que han participat en aquesta exposició són: Dina Kelberman i Jonathan Brown.
La sala té les parets plenes d'imatges que relaciona entre elles. Trobem tanta fotografia com a tal (retrats de persones, paisatges, etc.) com fotografies de dibuixos, de llibres anatòmics antics, etc.
Reacció en cadena
En aquesta exposició els artistes han tractat l'atzar com una espècie de punt de partida. A partir d'imatges que poden semblar a l'atzar, creen històries o diàlegs, connectant-les entre elles. Juntes creen un sentit.
Aquesta obra està basada una tria de material extern que s'ha recaptat i ordenat d'una forma concreta per a buscar-li un significat.
L'exposició fotogràfica enllaça un conjunt de fotografies basant-se en dos aspectes: el formal (l'estètica, els colors, la imatge) o conceptual (el significat que té), creant una cadena d'imatges que creen històries conjuntament.
Ens treu de l'individualisme, aquestes imatges soles no tenen sentit, i ens porta cap al sentit col·lectiu. Ens obliga a pensar i veure més enllà de la imatge per a buscar aquestes associacions amb relació a temàtica, estètica o concepte i ens permet interpretar-les nosaltres mateixes, per tant, podríem dir que l'espectador pot arribar a formar part, ja que li donarà un sentit personal a les imatges.