top of page

NEOREALISME ITALIÀ

Es situa a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Va revolucionar ètica i estèticament el cinema de tot el món i va influir en literatura.  Era un corrent bastant eclèctic.

 

1943: cau el règim feixista de Mussolini

1944: es proclama la República Italiana

1945: finalitza la Segona Guerra Mundial.  

Comença la reconstrucció del país des de la ruïna absoluta, social, econòmica...

Amb la caiguda del feixista s’elimina la censura cinemàtica. En el passat el cinema era tot igual, es feia servir com a eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.

 

Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.

Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes ja que no eren tant patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.

 

Tot i així no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat.

  CONTEXT   HISTÒRIC 

 

CARACTERÍSTIQUES

Punt de vista objectiu, directe.

Rebutgen la màgia.

Ho volien representar tot tal i com era.

No exclouen elements de la realitat.

Argument: era un tema social, proper a la classe treballadora. Plasmaven una transparència envers la realitat com mai s’havia mostrat, criticava la societat.

 

La figura del cineasta canvia, fan cinema per mostrar la realitat i mostrar les coses. Nens com a espectadors del món.

Van eliminar les regles estrictes del guió i feines servir la improvisació.

Finals infeliços.

Fonamentalment dramàtiques i no comercials.

Els actors, habitualment, no professionals: explicaven la seva vida tal com era, no actuaven.

Pressupost baix.

Feien escenes llargues sense talls per expressar millor la realitat.

Trames ambientades en els sectors més desafavorits.

Actors professionals i no professionals.

NO tenien recursos, ambientades en medis naturals.

Imatge i participació de la dona.

Mitjans eren senzills i sobris a causa de la postguerra.

Llum natural.

Ús del doblatge, el so no és en directe,

Gravacions camèra en mà.

Sense disseny de producció i equip de producció semblant a dels documentals.

DIRECTORS

Luchino Visconti

Pel·lícules: 

Ossessione (1943)

La terra trema (1948)

Bellissima (1951)

Senso (1954)

Roberto Rossellini

Pel·lícules: 

Roma città aperta (1945)

Desiderio (1946)

Paisà (1946)

Germania anno zero (1948)

 

Vittorio di Sica

Pel·lícules: 

La porta del cielo (1946

Sciuscià (1946)

Ladri di biciclette (1948)

Miracolo a Milano (1951)

Giuseppe de Santis

Pel·lícules: 

Caccia tragica (1947)

Riso amaro (1949)

Non c'e pace fra gli ulivi (1950)

 

Federico Fellini 

Pel·lícules: 

Luci del varietà  (1950) 

Lo sceicco bianco (1952)

I vitelloni  (1953)

L'amore in città (1953)

bottom of page