Time on Quaaludes and Red Wine
Aquesta exposició va ser una de les treballades a classe.
Aquest projecte elaborat per l'Ana Galí consisteix en imatges i textos que tenen relació amb el seu fill, el Tomeu (fotos de quan era petit, textos seus, histories d'instagram...).
La relació d'aquest projecte amb l'extimitat es el fet de que projecta com ens mostrem a les xarxes socials i a qui ho mostrem. Aquest projecte tracta l'herència digital, videos, fotos..., gràcies a aquesta l'Anna va descobrir una part el seu fill que fins a aquell moment desconeixia.
Al final del dia vam tenir la oportunitat de conversar amb l'Anna, va ser molt agradable i ens va permetre impregnar-nos de l'essència i el procés de la seva obra.
Sense intimitat
Aquesta exposició s'anomena: Sense intimitat i els autors són: Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita.
Sense Intimitat és una de les exposicions que formen part del festival Panoràmic 2020 i tracta el tema de l’extimitat d'una forma diferent, ens mostra persones que estan en una situació en la que no els hi donen dret a tenir intimitat, un exemple són les fotos dels paparazzis a "celebrities".
Aquesta obra utilitza fotos actuals i fotografies de diferents moments i èpoques.
La exposició estava en una sala amb totes les parets plenes de fotografies en diferents composicions. A part de les imatges, hi havia un confessionari, un divan i un pupitre. Hi havien imatges agrupades pel contingut, d’altres col·locades de tal manera que formaven una forma que recordava a un sol.
La exposició es composa d'una idea: la falta d’intimitat, pel fet de que algú creu que "x" persones no tenen dret a l'intimitat, i com allò que hauria de ser íntim passa a ser públic.
Aquesta idea es va repetint a través de tota la exposició, la podem a imatges d’artistes fetes per paparazzis, els quals els hi treuen la poca privacitat que tenen, també veiem "mug shots" o fotos de pacients d'hospitals de salut mental (on es venien les fotos dels pacients com a postals).
També ens mostra una compilació de fotografies rescatades d’àlbums de persones que els van llençar o vendre, acompanyant-lo de la frase “al igual que inventar el tren és inventar l’accident de tren, fer una foto és compartir-la”. Aquesta frase ens fa adonar-nos que és totalment cert, un cop no hi som que passa amb les nostres fotografíes?
Aquesta exposició és una reflexió sobre l'evolució de l'intimitat i com actualment creiem que hi tenim control total sobre ella, quan en molts casos no és així.
