Per parlar de cada trastorn, prèviament vam fer una petita investigació, per fer-nos una idea de com era i quins símptomes es tenen. Per fer-ho vam utilitzar la 5a edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5).
TCA
Aquest trastorn, hem decidit enfocar-ho d'una manera en la qual es barregés la bulímia amb l'anorèxia, ja que en ser uns trastorns tan semblants, ens va semblar més realista no encasellar a la persona en un trastorn, si hi ha un altre de tan semblant. Això no significa que l'anorèxia i la bulímia siguin els únics TCA que hi ha, i és que hi ha bastants més. Però aquests dos són dels trastorns de conducta alimentària més comuns.
Bulímia nerviosa
La bulímia és un trastorn de la conducta alimentària, el qual es caracteritza principalment en patir un episodi de fartanera, i després intentar eliminar aquesta gran quantitat de menjar consumida de manera ràpida i poc apropiada. Això és a causa de l'excessiva atenció que paren en el seu pes i constitució corporal, que de fet determinen completament la seva autoestima.
La gent que pateix bulímia nerviosa, se senten avergonyits de la seva conducta alimentaria provocant que intentin amagar els símptomes que pateixen i ho fan a amagades o de manera discreta per tal que ningú sigui conscient de la situació.
Un episodi d'afartament és la ingestió d'un gran nombre d'aliments, bastant superior que la quantitat de menjar que ingeriria la majoria de la gent en la mateixa situació, durant un període de temps concret. En l'afartament, hi ha una sensació de pèrdua del control, en la qual la persona és incapaç de contenir-se per no menjar o per parar un cop s'ha començat a menjar. No és sinó fins que la persona se sent incomoda, dolorida o plena que no deixa de menjar. Tot i que hi ha casos on aquests episodis es poden arribar a organitzar. Durant aquests el que és menja acostumen a ser aliments que normalment evitarien, com per exemple algun menjar que engreixa excessivament.
Els episodis d'afartament poden ser desencadenats a causa de factors estressants en relacions, les restriccions de la dieta, sentiments negatius relacionats amb el cos i el menjar o per avorriment.
Un cop ha passat l'episodi d'afartament les persones amb bulímia intenten compensar l'augment de pes, a aquest comportament se'l coneix com a comportaments de purga o purgues. La manera més comuna i la més coneguda d'eliminar l'aliment consumit és provocant-se el vòmit, aquest s'acostuma a efectuar provocant nàusees mitjançant els dits o algun instrument, usualment, amb el temps, acostumen a ser capaços de vomitar a voluntat. Un cop han fet fora el que havien consumit, és comú que hi hagi una reducció de la por a augmentar de pes i una disminució del malestar físic. Però, vomitar no és l'única manera de compensar l'augment de pes, també s'utilitzen laxants i diürètics, fer dejú o exercitar el cos de manera excessiva per així baixar de pes.
Anorèxia nerviosa
L'anorèxia es caracteritza per la por i rebuig que provoca a la persona augmentar de pes, l'alteració en com es percep el pes i la constitució corporals de si mateix, i en les restriccions auto imposades en el menjar.
El símptoma més conegut de l'anorèxia és la distorsió que es produeix en la percepció del mateix pes i constitució, provocant que vegi grassa encara es trobi considerablement prima. Aquesta percepció pot variar depenent de la persona. Algunes es veuen a si mateixes amb sobrepès. I altres són conscients que estan primes, però algunes parts del seu cos haurien d'estar-ho més.
La por intensa a engreixar en l'anorèxia es manté encara que ja s'hagi perdut una quantitat significativa de pes, fins i tot encara que aquest sigui extremadament baix. Aquesta por dificulta summament a l'hora de tractar el trastorn, ja que la persona és molt probable que es negui a rebre les atencions necessàries per així no engreixar.
Les restriccions autoimposades en el menjar, acaben produint una gran reducció del pes corporal, aquesta provoca que tinguin un pes notablement baix amb relació a l'edat, sexe, salut física... I si no es tracta, la persona amb anorèxia pot acabar sent ingressada en un hospital per desnutrició.
Una persona amb anorèxia desenvolupa hàbits obsessius per així controlar l'estat del seu cos, com pesar-se freqüentment, analitzar-se en un mirall per així veure on hi ha més greix i mesurar-se les parts del cos.
Hi ha dos tipus de comportaments diferents de les persones amb anorèxia. Hi ha gent que viu l'anorèxia de manera restrictiva, o sigui, fent dietes, dejús o exercici, i hi ha gent que pateix afartaments i després, per suprimir l'efecte que ha tingut l'afartament, purgues. Aquest últim és summament semblant a la bulímia, les seves diferenciés es centren en el comportament de la persona (la gent amb anorèxia és més controladora i obsessiva, i la gent amb bulímia més emocional i impulsiva), les conseqüències físiques (l'anorèxia provoca una reducció del pes brutal i en canvi la bulímia manté el pes estable o baixa ràpidament i després torna a augmentar, a causa dels afartaments) i és notable com les persones amb anorèxia senten se senten malament amb la seva pròpia aparença, mentre que les persones amb bulímia els sentiments negatius són a causa dels afartaments i no tenen aquesta distorsió a la percepció del mateix cos.
Encara que, com s'ha dit prèviament, en ser tan semblants, és possible que s'encavalquin entre ells.
TDAH
Trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat.
Aquest trastorn, com bé diu el seu nom, es caracteritza per falta d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat, aquestes interfereixen amb el funcionament o el desenvolupament.
Els símptomes de TDAH apareixen a la infància, durant aquesta s’acostuma a manifestar com a hiperactivitat, però amb el creixement de la persona aquesta es va reduint convertint-se en moviments o sensacions inquietes, en canvi s’incrementa la inatenció i la impulsivitat.
Falta d’atenció
La falta d'atenció s'acostuma a manifestar com desviacions a les tasques, falta de constància i dificultat per mantenir l'atenció i desorganització.
És probable que li costi donar atenció als detalls, o se'n descuidi, ja sigui a la feina, escola, etc. La gent que en té, acostuma a tenir problemes per mantenir l'atenció a feines o activitats a causa de la facilitat amb la qual es distreuen per estímuls externs, per això és possible que mostri una negativa a l'hora de fer aquest tipus d'activitats.
També presenten una dificultat per organitzar-se, a més, és possible que se n'oblidi d'algunes feines quotidianes, les deixin a mig fer o no segueixin les instruccions per fer-les.
Acostumen a perdre coses i a vegades sembla que no escoltin quan se'ls parla.
Hiperactivitat
La hiperactivitat és una activitat motora excessiva quan no és un moment adient, encara que també pot ser jugar amb les mans, donar cops o parlar de manera excessiva. En canvi en adults tendeix a manifestar-se com una inquietud i un nivell d’activitat extrems.
És usual que jugui, doni cops amb mans i peus, es mogui en el seient o s’aixequi en situacions on s’hauria d’estar assegut. També és comú que corri o escali en situacions on no hauria i sigui incapaç de jugar o estar tranquil amb activitats.
Impulsivitat
La impulsivitat es refereix a accions que és fan sense pensar i que poden crear un risc per la persona. Aquesta pot expressar-se fent que es vulgui una recompensa immediatament o que no pugui endarrerir el premi. També es poden mostrar com una tendència a entremetre's socialment, així com parlar en excés, interrompre o ficar-se en conversacions alienes i respondre de sobte o abans que s'hagi finalitzat la qüestió. A més li pot costar respectar els torns i poden prendre decisions importants sense tenir en compte com els pot afectar en un futur.
Tests
També vam pensar de buscar una mica d'informació sobre les proves que fan per concloure si algú té TDAH, per així afegir-les al llibre. Vam decidir parlar de tres.
- Test de còpia i reproducció de memòria de figures geomètriques complexes de rei o Test de figura complexa (REI). Aquest test és una eina que s'utilitza sovint en l'avaluació de neuropsicologia i a vegades també s'utilitza per a l'avaluació del TDAH. Aquesta prova consta de dues parts:
En la primera es demana que copiï en un full un model de la figura de Rei, fent-lo el més semblant possible, tot i que pot fer alguna modificació.
Un cop s'ha finalitzat el dibuix, ha de passar un temps de tres minuts aproximadament per poder començar la segona part. A aquesta el que ha de fer és intentar reproduir la figura del rei, però sense tenir-la a la vista, o sigui de memòria.
- Test de cares. Aquest test avalua l'atenció sostinguda i la selectiva, i té una duració de tres minuts. A l'infant se li entrega 60 elements gràfics on hi ha dibuixades cares, de manera molt senzilla i esquemàtica, ja que només contenen boca, ulls, celles i cabell. Aquí l'infant haurà de veure quina és la cara diferent dels grups de tres i ratllar-la.
- Test de Magallanes o Escala Magallanes de Impulsividad Computarizada (EIMC). Aquest test, a diferència dels anteriors es fa per ordinador i està conformat per setze activitats idèntiques, on l'infant haurà de veure a la part superior de la pantalla una figura model i escollir quina de les sis, que hi ha assota, és idèntica. Si la resposta és correcta, apareixerà una cara somrient a la pantalla i passarà a la següent activitat, però si és incorrecte apareixerà una car trista i es manté a la mateixa activitat, encara que quan passi el ratolí per sobre la resposta incorrecta apareixerà un NO a sobre d'aquesta per tal que no es torni a cometre un error.
DEPRESSIÓ MAJOR
Aquest trastorn es pot donar per primera vegada a qualsevol edat, però el més usual és que aparegui a la pubertat, encara que no és estrany que es doni a la vellesa. Els episodis de depressió major acostumen a tenir una durada de dues setmanes mínim, encara que sempre duren bastant més temps, i acostumen a ser recurrents.
El trastorn de depressió major es caracteritza per una sensació de tristesa, desesperança i sentir-se deprimit quasi tot el temps que dura l'episodi, encara que aquestes sensacions es poden mostrar amb mal humor o irritabilitat, com acostuma a passar amb nens i adolescents. Però no és l'únic que es sent.
També és habitual que la persona senti inutilitat i culpabilitat de manera excessiva per errors, que poden ser irrellevants, del passat. Per exemple pot passar que malinterpreti una situació diària sense importància i es pensi que ha passat aquesta situació a causa d'un defecte seu. A causa d'aquestes sensacions la persona acostuma a fer-se responsable del seu trastorn i que alguna cosa surt malament a causa d'aquest se senti molt culpable. Les sensacions de culpa i inutilitat, poden arribar a ser delirants, i que grans problemes socials ambientals... siguin per culpa seva, per exemple que a causa de no haver reciclat un dia arribi a creure que la contaminació i el canvi climàtic han estat per culpa seva. I aquestes sensacions negatives les acostumen a sentir cada dia durant l'episodi de depressió major.
Hi ha una gran pèrdua de l'interès i el plaer per totes, o quasi totes les activitats. Es senten menys interessats pels seus hobbies, o deixen de sentir plaer amb ells, pot passar que els abandonin. També acostuma a haver-hi un aïllament social i una pèrdua de l'interès i plaer sexual.
Pot passar que la persona amb depressió major, tingui alteracions en el pes o en les ganes de menjar, ja sigui perquè aquestes s'han reduït, i per tant ha perdut bastant pes, o que pel contrari, hagin augmentat; portant així a un augment de pes.
La depressió major pot provocar trastorns dels son com l'insomni o la hipersòmnia. Quan és insomni, aquest acostuma a ser d'una manera en la qual la persona es desperta i després té grans dificultats per tornar-se a dormir, o que a la persona li costi quedar-se adormit. En el cas que es pateixi hipersòmnia, aquest és un trastorn del son, que al contrari que amb l'insomni s'adormen més hores de les que pertocarien.
És molt freqüent que la persona se senti cansada, amb fatiga i noti una disminució de l'energia tot i que no ha fet cap esforç físic, fent que les feines senzilles i que normalment no necessitarien un gran esforç, ho necessitin. A causa d'això, és possible que redueixi la velocitat i qualitat amb què fa la feina, ja sigui en un àmbit laboral i estudiantil o en el personal.
És possible que la gent de l'entorn observi que la persona amb depressió, mostra alteracions en la seva activitat psicomotora, aquestes alteracions poden ser a causa d'un agitament psicomotor, en el qual la persona no pot estar-se quieta, o a causa d'un retard psicomotor, on la parla, el pensament i el moviment estan alentits, abaixa el volum quan parla, hi ha grans espais de silenci entre què diu, etc.
Hi ha una dificultat per pensar, concentrar-se i per prendre decisions, fent que es distreguin fàcilment i arribin a tenir problemes de memòria. En el cas que s'hagi de fer una activitat que requereixi pensar bastant, la persona es pot trobar que és incapaç de fer-la.
És possible que hi hagin pensaments sobre la mort recurrents i idees suïcides. Poden ser passius, o sigui un desig de no despertar-se al matí, o arribar a pensar que els altres estarien millor sense ell, o arribar a plantejar com es faria un suïcidi. La motivació per fer aquest acte, acostumen a ser un desig de rendir-se i no haver de passar més obstacles de la vida que creu que no pot superar, acabar amb el seu propi sofriment i el que creu que indueix a les persones del seu voltant... Quan una persona vol suïcidar-se acostuma a solucionar i arreglar alguns assumptes d'importància i idear un pla de com, quan i on ho farà.
TRASTORN BIPOLAR
El Trastorn bipolar es caracteritza d'una variació entre episodis maníacs i episodis de depressió major, aquests episodis acostumen a durar un període de temps superior a dues setmanes cadascú.
Hi ha dos tipus, el trastorn bipolar I i el II, la seva principal diferència, és que al trastorn bipolar II no es presenten episodis maníacs, només hi apareixen hipomaníacs, que són episodis més lleus que els maníacs. Fa l'efecte que és més lleu que el trastorn bipolar I, però en el II els episodis de depressió major són més recurrents i llargs, provocant una major probabilitat de suïcidi. També està el trastorn ciclotímic que és molt semblant a la bipolaritat, només que aquest és més lleu.
Episodis maníacs
Els episodis maníacs acostumen a durar, com a mínim una setmana, i els efectes són notables durant gran part del dia. Durant aquests episodis es té un estat d’ànim elevat, irritable o expansiu, caracteritzat per un comportament extravagant, grandiós o impulsiu, i un augment de l'energia, que no és habitual de la persona. Usualment l'estat d'ànim durant els episodis maníacs és eufòric i molt alegre, a vegades es pot veure excessiu també es mostra molt d'entusiasme per les relacions interpersonals, sexuals o amb activitats ocupacionals. De tot i això el més comú és que l'estat predominant sigui irritable, sobretot quan no es fa el que la persona vol. I també poden haver canvis ràpids de l'estat d'ànim en poc temps.
Augment de l'autoestima i sentiments de grandesa. De fet no és estrany que apareguin deliris de grandesa, també provoca que es tingui una autoconfiança excessiva, sense cap autocrítica, provocant que es facin activitats difícils sense cap experiència ni coneixement, fins al punt que poden ser perilloses per a si mateix.
Alteració del son. No necessita dormir tant, o sigui que amb menys hores de son recupera l'energia, i en el cas que sigui greu es pot estar sense dormir i no sentir-se cansat.
Parla més o pressiona per mantenir la conversa. El llenguatge pot ser ràpid, fent que es parli contínuament, provocant que al receptor li sigui molt difícil interrompre, o mostrar la seva opinió, de fet la persona no acostuma a tenir en compte si l'altre vol dir alguna cosa, de manera que no es preocupen per si el que ha dit pot tenir alguna repercussió. S'acostuma a caracteritzar per un to de veu alt, bromes, jocs de paraules, teatralitat, cants i una gran gesticulació. En cas que l'humor sigui irritable, es caracteritzarà per queixes, comentaris hostils i atacs d'ira, sobretot si l'altra persona intenta interrompre.
Sensació que els pensaments van a gran velocitat i fuga d'idees. És normal que els pensaments de la persona amb mania vagin més ràpids del que pot expressar verbalment, i que aquests s'acumulin dificultant encara més que s'expressin. També hi ha fuga d'idees, fent que és canvi d'un tema a un altre, en el cas que sigui greu el que diu es tornarà desorganitzat, incoherent i estressant per a la mateixa persona.
Es distreu fàcilment. És molt difícil ignorar estímuls externs, el qual pot fer que la persona no sigui capaç de mantenir una conversació racional o seguir instruccions.
Augment de les activitats, tant les dirigides a un objectiu, com les que no tenen un propòsit. Les activitats dirigides a un objectiu s'acostumen a fer amb molta planificació. Es participa en moltes, simultàniament, fent que la persona s'impliqui en projectes o activitats, encara que no tingui coneixements del tema, ja que tenen la sensació que poden fer-ho tot. Mostren un augment cap a les activitats socials, o sigui que són més sociables durant els episodis maníacs, sigui amb amics o desconeguts. També acostumen a ser insistents, tant mantenint una conversa verbal, com per missatges, fent que arribin a escriure a personatges públics i a mitjans de comunicació sobre diferents temes, segurament aquest comportament pot estar influït pels deliris de grandesa. I cap a les activitats sexuals, fent que pugui arribar a ser promiscu, o no tenir en compte els mètodes anticonceptius... Quan aquestes no van dirigides a cap objectiu, es mostra una agitació psicomotora...
Participació en activitats amb conseqüències negatives. Com s'ha explicat en el punt anterior, aquestes activitats, a vegades poden tenir conseqüències negatives, tant per la mateixa persona amb mania, com pel seu entorn, a causa del caràcter expansiu i la falta de judici en les persones. És possible que algunes persones es vesteixin de forma més cridanera o suggerent. I també pot ser que tinguin més sensibilitat en els sentits. Aquests comportaments poden arribar a perjudicials per a la persona i afectar greument al funcionament social, laboral o econòmic, fins al punt d'haver d'hospitalitzar a la persona per impedir que es faci mal a si mateix o als altres amb el seu comportament, o perquè presenta algunes característiques de la psicosi.
Les persones que estan en un episodi maníac, no acostumen a ser conscients del seu comportament i no reconeixen que necessiten tractament, fins i tot poden arribar a resistir-se a rebre'l. És per això que la majoria de persones amb bipolaritat acostumen a buscar tractament durant els episodis depressius.
Episodis hipomaníacs
Els episodis hipomaníacs acostumen a durar un mínim de quatre dies seguits i es noten durant gairebé tot el dia. En essència són gairebé el mateix que els episodis maníacs, només que aquests no arriben a afectar d'una manera greu el funcionament de la vida de la persona i no hi ha característiques psicòtiques. A més a més, són més comuns que els episodis maníacs.
TRASTORN D'INSOMNI
Aquest trastorn es caracteritza per la mala qualitat i la poca quantitat del son, i per la impossibilitat de conciliar i mantenir-lo, això provoca que normalment les hores de son no arribin a les sis hores i mitja. Aquestes característiques es produeixen encara que les condicions sigui bones per dormir.
A l'insomni poden haver-hi diferents manifestacions depenent dels moments del període del son:
- Insomni inicial: Aquest consisteix en la dificultat per adormir-se a l'hora de ficar-se al llit.
- Insomni mitjà: Quan es pateix aquest, la persona és desperta freqüentment durant la nit i li és summament complicat tornar-se a dormir.
- Insomni tardà: I l'insomni tardà comporta que un cop desperta la persona, ja li és impossible tornar a adormir-se.
Aquestes manifestacions no són fixes, sinó que poden variar amb el temps, i fins i tot estar presents durant una mateixa nit varies.
Un altre símptoma freqüent que acostuma a anar de la mà amb els anteriors, és el son no reparador, o sigui quan aquest és d'una qualitat dolenta i no deixa a la persona descansada.
El fet que una persona sigui incapaç de dormir bé ni les hores necessàries, pot fer que durant el dia hi hagi una gran dificultat a l'hora de prendre atenció, concentrar-se, afecta la capacitat de la memòria i també pot complicar l'execució d'activitats manuals, encara que siguin simples. També afecta l'humor, ja que segurament la persona tendirà a sentir-se irritat, tenir un estat d'ànim inestable i encara que és poc probable, pot derivar a patir símptomes de la depressió i l'ansietat.