PRODUCCIÓ
Un cop vam tenir pensat el format i el trastorn de cada història, va començar el procés d'escriptura i d'il·lustració.
Per tal de repartir-nos la feina i potenciar els punts forts de cadascuna, vam decidir que la Balma seria l'encarregada d'escriure els relats i la Laia de fer les il·lustracions i el còmic.
Tot i tenir feines separades i que es podrien considerar independents, ens preguntàvem constantment l'opinió de l'altre per veure si s'entenia, estava ben fet o si li semblava adequat.
Com són els relats?
TCA (Transtorn de conducta alimentaria)
El TCA, vam decidir narrar-ho en primera persona, o sigui la mateixa protagonista t'explica el seu punt de vista,fent que la comprenguis, a més a més aquest és el trastorn que més mostra la inenció que tenim de separar trastorn de persona i fer ho més personal.
TDAH (Trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat)
A diferència dels altres trastorns, el TDAH és una constant a la vida de la gent que té el trastorn, han d'aprendre a conviure amb ell durant el dia a dia. Per tant, volíem mostrar amb petits fragments situacions quotidianes que es veuen afectades pel TDAH, de manera que vam decidir optar per fer historietes còmiques d'aquestes situacions.
DEPRESSIÓ
Per a la depressió vam, indirectament, trobar dos punts de vista narratius. Primer tenim al poeta Àngel Vidal el personatge que pateix depressió. Podem veure diferents poemes seus i si els analitzem bé podem saber de la seva vida. Després amb l'epíleg trobem el punt de vista de la seva filla, aquesta n'explica com es viu des de fora però encara al voltant. Vam pensar que la poesia seria un bon mitjà perquè els lectors/es rebessin la informació, i que amb l'epíleg poguéssim acabar de desfer-se els dubtes o la incertesa de la lectura d'uns poemes sense cap context.
BIPOLARITAT
El trastorn bipolar és manifesta al conte, mitjançant els canvis d'alçada del protagonista, quan aquest és gegant es troba en un episodi maníac, quan és petit en un episodi depressiu i quan té la seva alçada normal, no està en cap episodi. I juntament amb el comportament que té durant cada moment, fa que si coneixes mínimament el trastorn, l'identifiquis fàcilment. Vam decidir fer un conte, perquè ens va agradar la idea de fer aquest tipus de metàfora fantàstica i pel rerefons que té.
INSOMNI
Quan una persona pateix insomni, l'activitat principal d'una nit en vela és pensar i encara més si l'endemà té un esdeveniment important que l'emociona. Per això, ens va semblar que aquest trastorn quadrava perfectament amb la novel·la psicològica, ja que el mateix lector pot saber els pensaments que passen pel cap de la protagonista mentre aquesta tracta d'adormir-se.
PROCÉS D'ESCRIPTURA
El primer que vaig fer per a començar el procés d'escriptura va ser tenir-ho tot molt clar, és a dir, informar-me del trastorn i entendre'l bé, i tot seguit organitzar el desenvolupament de la narració abans d'escriure-la.
Tenir les pautes de la història que escriuràs és molt important, ja que t'ajuda a poder seguir-la amb una certa fluïdesa. En el meu cas, les pautes van ser tenir clar qui és el personatge i la informació rellevant sobre ell que em podria ajudar en el desenvolupament del relat. Per exemple, ha sigut crucial saber sobre el passat del Ángel Vidal (personatge de l'apartat de depressió) per a poder contextualitzar els seus poemes.
En poques paraules, ideava el personatge amb la seva informació extra, que podria ser fonamental per a la història o simplement una ajuda per a la creació d'un personatge amb rerefons, més realista.
Les següents passes varien segons el relat; en alguns em feia un esquema precís de què passaria durant la història (per exemple el de l'insomni), d'altres només em calia definir una mica el curs de la història, marcar l'inici, el punt alt del conflicte i el desenvolupament, on es trobaria la resolució, que pot ser positiva o negativa.
Finalment, em posava a escriure, sempre amb un diccionari de sinònims a mà, i quan acabava ho corregia.
Durant tot el procés, la meva companya va llegir cada esborrany que tenia per a decidir en equip si anava cap a la bona direcció o havia de trobar una altra sortida.
TCA
El TCA va ser el primer relat que vaig escriure.
És un tema molt present i del que sé bastant informació, per tant escriure sobre ell no va ser un problema.
La primera idea era que fos en format diari, que la protagonista escrivís en ell i el lector pogués veure el desenvolupament del seu TCA; que plasmes com al final tot acaba girant entorn el pes i al menjar, mostrant per exemple els càlculs de calories, etc. Tot i que la idea ens agradava, hi havia alguna cosa que, personalment, creia que no rutllava; per tant vaig decidir tractar el relat d'una forma diferent. Primer el vaig intentar passar més a narració amb un narrador omniscient i amb un en primera persona, però seguia havent-hi alguna cosa que no quadrava per tant li vaig intentar donar més voltes. Com no sortia res vaig deixar reposar a la història durant un temps.
Finalment així com qui no vol la cosa, em va sorgir la idea de fer-ho en primera persona una idea que ja havia provat abans, però aquest cop vaig enfocar-la d'una manera que fos la noia qui t'expliques les coses, és a dir, que fos com si estigués escrivint tot el text. D'aquesta manera sentia que era més propera a la protagonista i que no hi havia tantes barreres per entendre la noia, per tant feia més la funció de comunicar.
Quan tot això es va solucionar i ja sabia quin format donar-li a la història, tot va ser continuar escrivint; això si, amb una pauta mental de quan havia de passar cada fet rellevant, com el seu primer afartament.
Amb el principi i final definit, de com començaria tota la seva obsessió fina a com es recuperaria, l'altre va ser anar fent.
Depressió
Poemes
Per a la depressió va fer falta investigar sobre el passat del personatge, sobretot a l'hora de crear els poemes, ja que aquests t'expliquen una mica sobre la vida del poeta.
Alguns dels poemes sorgeixen de l'espontaneïtat o de paraules base que després relacionava amb una anècdota o persona coneguda del poeta (per exemple, en el poema sus labios, la meva companya em va proposar dues paraules: llegir i llavis i a partir d'allà vaig elaborar-lo.); d'altres estan inspirats en sensacions, la majoria pròpies de la depressió.
Em va ser d'ajuda una web que recollia testimonis de persones amb depressió, que explicaven el trastorn des del seu punt de vista, molts cops utilitzant metàfores.
Relat
La idea del relat va aparèixer sense cap antecedent.
Per a escriure simplement vaig deixar volar la meva imaginació. És veritat que tenia una idea de com volia que es desenvolupés tot plegat; tenia clar que a partir de la presentació del llibre la filla de l'escriptor, havia de poder introduir una part més teòrica del que és la depressió, però a la vegada, mostrar com afecta la persona, des de fora, i com al final arriba afectar-te a tu quan es tracta d'algú que estimes.
Bipolaritat
La bipolaritat la vam voler tractar com un conte per a variar el tipus de narrativa i també per al rerefons que li vam posar.
Com a tal aquest rerefons del qual parlava anteriorment no es veuen la història, però és útil per justificar l'ús del conte en aquest relat. Us preguntareu i quin és el rerefons? Per què un conte? Per què no una altra manera d'expressar-lo? Aquest trastorn està tractat com un conte perquè darrere d'aquest conte hi ha un pare o una mare que li està explicant el seu fill o filla, través d'aquest, que es començaran a medicar per la bipolaritat; utilitzen l'Enric i els seus canvis de mida perquè el seu fill o filla petit pugui fer-se a la idea que ja no tindrà aquestes baixades i pujades. Una pura metàfora.
La història del conte va arribar de cop i volta, però el desenvolupament sí que hi va ser molt pensat. El precedent d'aquesta idea va ser un drac que canviava de banyes segons estigués a l'episodi maníac o al depressiu a partir d'ella, com no em convencia molt la idea, Vaig intentar extreure una part d'aquesta i crear una nova: d'aquí va sorgir el Mag Enric.
A l'hora d'escriure vaig tenir un esquema amb totes les proves, els personatges que queden eliminats, i de què tracten les proves; per tant no va ser tan lliure a l'hora d'escriure sinó que jo tenia les meves pautes per no embolicar-me a l'hora d'escriure i que tot fos més fàcil i entenedor.
Insomni
Des de bon principi sabíem que volíem utilitzar el gènere de novel·la psicològica per algun de relats, llavors quan vam pensar en com fer l'insomni vaig proposar aquest perquè sento que és la millor forma de representar-lo, ja que l'insomni comporta, entre d'altres, d'un gran flux de moviment de pensaments.
A l'hora d'escollir a la futura protagonista, vam dividir en rangs d'edat:
-Podia ser adolescent (descartada perquè el TCA ja tenia algú d’aquella edat)
-Algú d'uns 40
-Edat avançada, dels setanta cap amunt.
Després de fer més recerca també vam arribar a la conclusió que perquè no representar a una persona d'edat avançada per a variar el rang d'edat dels personatges, i a més a més, podem tractar d'alguna forma la solitud a la vellesa, que seria un subtema del relat de l'insomni
Per escriure, vaig utilitzar un esquema que vam fer en equip la Laia i jo, on marcàvem A quina hora es despertava i quan es tornava a dormir; l'únic que havia de fer era omplir els buits entre hora i hora: que podia fer i quins pensaments podia tenir.
A part d'això vam haver de trobar un conflicte del perquè ha de dormir urgentment, una forma de pressionar al personatge i que el lector pugui sentir el cansament i la frustració d'aquest.
PROCÉS DEL CÒMIC I DE D'IL·LUSTRAR
Tant les Il·lustracions i com el còmic estan fetes a digital. Per poder elaborar-les amb èxit és important tenir el material adequat, o sigui una tauleta gràfica i un programa per poder dibuixar. En el meu cas vaig utilitzar Clip Studio Paint, el qual té múltiples funcions, una d’elles és la funció de còmic, la qual em va facilitar molt el procés.
En el procés de tots dos, es pot observar com malgrat que totes dues disciplines artístiques impliquen dibuixar com a element principal de la creació, hi consten algunes diferències que denoten com encara que és un procés molt semblant hi han alguns trets bastant diferents.
Còmic
Abans de començar a idear els còmics vam buscar informació sobre el TDAH al llibre DSM-5 i a blogs sobre experiències de gent que pateix aquest trastorn. Per així adquirir una idea sobre com algú amb aquest trastorn viu, lidia amb ell i és sent, i poder crear unes vinyetes on es mostri un punt de vista més personal del TDAH.
Un cop vam comprendre millor com era vam passar a crear una llista sobre situacions que pateix una persona amb TDAH durant la seva vida.
-Exposició: La protagonista fa una exposició en parelles i ella és l'encarregada de passar de diapositiva, però s'empana repassant el que ha d'explicar mentre parla l'altra persona, que en aquell moment l'està demanant que passi la diapositiva.
-Badar a classe: mira el rellotge i quan torna a prestar atenció a la classe la professora està explicant una cosa completament diferent
-Poca concentració: Intenta fer deures, però no es pot concentrar.
-Avorriment: S'avorreix, algú li dóna idees per entretenir-se, però no li ve de gust fer res.
-Conversa: Està parlant amb una amiga, aquesta està parlant-li i la protagonista no estén que li diu així que li demana que repeteixi i tampoc ho entén. Finalment s'ho torna a dir una tercera vegada i com segueix sense entendre res assenteix per no preguntar un altre cop.
-Perdre coses vàries: Es va deixant coses en totes parts i les perd.
-La pastilla: Es pren la pastilla pel TDAH, però a l'estona no es recorda.
-Estar hiperactiva: Està hiperactiva, li pregunten si s'ha pres la pastilla i de cop cau en què no.
-Repetir coses: Explica un fet molts cops, fins que els seus amics li diuen que ja ho ha dit molts cops.
-Angoixa per deures: És petita i té una rabiola perquè no vol fer els deures dient que no pot més.
-Torpessa: Es vol moure molt i a causa d'això s'entrebanca amb tot, li cauen coses…
-Caure's de la cadira: La hiperactivitat fa que faci el babau mentre està asseguda a una cadira i s'acaba caient.
-Pujar arbre: (petita) està amb la seva mare al parc, la mare es posa a parlar amb algú i la protagonista se'n va. La mare la busca i finalment la troba pujada a un arbre.
-La pastilla treu gana: No té gana perquè és un efecte secundari de la pastilla.
-Poca organització: Està repassant que ha de fer per l'escola i en veure-ho tot se li amuntega i comença a estressar-se.
-Interrompre: Algú li està explicant una cosa, la protagonista li interromp i es posa a explicar algo ella.
-No acabar el que comença: La protagonista fa alguna cosa i la deixa a mig fer.
-Hiperconcentració: Està concentrada fent alguna cosa que li agrada molt i passen les hores sense adonar-se'n.
-Descuidar-se: S'oblida que ha quedat amb amics.
-Hiperactivitat: A causa de la hiperactivitat, s'aixeca, es mou molt.
-Bombolla: representació de badar.
-Exposició: La protagonista fa una exposició en parelles i ella és l'encarregada de passar de diapositiva, però s'empana repassant el que ha d'explicar mentre parla l'altra persona, que en aquell moment l'està demanant que passi la diapositiva.
-Badar a classe: mira el rellotge i quan torna a prestar atenció a la classe la professora està explicant una cosa completament diferent
-Poca concentració: Intenta fer deures, però no es pot concentrar.
-Avorriment: S'avorreix, algú li dóna idees per entretenir-se, però no li ve de gust fer res.
-Conversa: Està parlant amb una amiga, aquesta està parlant-li i la protagonista no estén que li diu així que li demana que repeteixi i tampoc ho entén. Finalment s'ho torna a dir una tercera vegada i com segueix sense entendre res assenteix per no preguntar un altre cop.
-Perdre coses vàries: Es va deixant coses en totes parts i les perd.
-La pastilla: Es pren la pastilla pel TDAH, però a l'estona no es recorda.
-Estar hiperactiva: Està hiperactiva, li pregunten si s'ha pres la pastilla i de cop cau en què no.
-Repetir coses: Explica un fet molts cops, fins que els seus amics li diuen que ja ho ha dit molts cops.
-Angoixa per deures: És petita i té una rabiola perquè no vol fer els deures dient que no pot més.
-Torpessa: Es vol moure molt i a causa d'això s'entrebanca amb tot, li cauen coses…
-Caure's de la cadira: La hiperactivitat fa que faci el babau mentre està asseguda a una cadira i s'acaba caient.
-Pujar arbre: (petita) està amb la seva mare al parc, la mare es posa a parlar amb algú i la protagonista se'n va. La mare la busca i finalment la troba pujada a un arbre.
-La pastilla treu gana: No té gana perquè és un efecte secundari de la pastilla.
-Poca organització: Està repassant que ha de fer per l'escola i en veure-ho tot se li amuntega i comença a estressar-se.
-Interrompre: Algú li està explicant una cosa, la protagonista li interromp i es posa a explicar algo ella.
-No acabar el que comença: La protagonista fa alguna cosa i la deixa a mig fer.
-Hiperconcentració: Està concentrada fent alguna cosa que li agrada molt i passen les hores sense adonar-se'n.
-Descuidar-se: S'oblida que ha quedat amb amics.
-Hiperactivitat: A causa de la hiperactivitat, s'aixeca, es mou molt.
-Bombolla: representació de badar.
D'aquestes idees vaig escollir les que m'era més fàcil d'imaginar com fer el còmic. Finalment em vaig quedar amb dotze i vaig afegir dos més les quals narren com la protagonista s'adona que té TDAH quan era petita. Aquestes dues afegides constaven de dues parts, una en la qual es mostra quan li van a fer les proves per esbrinar si té TDAH i una final, la qual és tipus il·lustració, en el qual les comuniquen que efectivament té TDAH. A més a més vam decidir que les vinyetes no tinguessin cap ordre cronològic, de manera que es pot veure a la protagonista tant de petita, com d'adolescent.
Un cop pensades algunes situacions vaig fer algunes vinyetes per així pensar com podíem fer-ho i organitzar. Després de provar algunes maneres vam concloure que quedaria millor sense vores i si la composició de les vinyetes no era la típica de les tires còmiques ni de còmic, sinó una més a l'estil de l'Agustina Guerrero. Fent una història i situació per pàgina, encara que en el resultat final hi ha un parell d'excepcions.
Com es pot veure a les fotos de les primeres versions del còmic, ja teníem una idea bastant clara de com seria la nostra protagonista, així que per tal de tenir una referència a l'hora de dibuixar i assegurar-me que mantenia la mateixa estètica i proporcions vam començar a pensar en un disseny final. Primerament, vam decidir el seu nom, que va acabar sent Marta.
Després vam pensar els seus trets físics, i vaig crear l'esbós de referència.
Primers dissenys
Disseny final
Un cop fetes les decisions més importants em vaig posar a crear els còmics. Aquests consten d’un procés de sis passos:
Concepte: el que jo vaig anomenar concepte, consistia a crear un esbós per adquirir una idea de com seria la pàgina del còmic, la composició i el text.
Emmarcar: seguidament emmarcava l’espai on anirien col·locades les vinyetes per així tenir la composició ben organitzada, i saber quan espai exacte havia d’ocupar el dibuix. Aquest era un procés important per així organitzar l’espai de manera adequada.
Línia: un cop finalitzat el pas anterior, resseguia la part principal de l'esbós amb una línia de manera que quedes més net.
Esbós: darrerament començava a fer l'esbós del còmic. Per fer-ho em basava en el concepte, i l’adaptava, adequant-lo a les proporcions del personatge, millorant el dibuix, utilitzant l’esquelet, perspectiva si era necessari, etc.
Color: perquè quedes més atractiu a la vista vam decidir fer-ho a color. Aquests eren plans i la majoria eren pastells. També vaig pintar la línia amb un color més fosc que el color que l'emplenava per així donar més uniformitat i que aquesta no destaques tant per sobre del color.
Diàlegs: un cop vaig enllestir els dibuixos, vaig crear els diàlegs. Per fer-ho vaig crear un Word on escrivia el diàleg. Un cop redactat, vaig crear un globus de diàleg, dels quals la forma canvia segons la funció. Després emplenava el globus amb el text, utilitzant la lletra de còmic Toontime. I finalment feia la cua del globus per indicar qui ho deia, o si anaven seguits.
Speedpaint de la pàgina del còmic.
Il·lustracions
La principal funció de les il·lustracions era complementar el text que va escriure la meva companya, per tant, havia d'esperar que aquest estigués finalitzat per així poder començar. Així que quan va estar acabat el relat, ens el vam rellegir i escollir on podien haver-hi possibles il·lustracions.
Tot seguit vaig fer una llista i d'entre les possibles en vaig escollir gairebé la meitat. Un cop escollides les il·lustracions a fer, vaig començar a fer els dissenys i la paleta de colors dels dos personatges més importants de la història, l'Enric i l'Arwen, basant-me en les descripcions del llibre.
Primers dissenys Enric
Primers dissenys Arwen
Dissenys finals i paleta de colors
El procés a l'hora de fer les il·lustracions era lleugerament similar al dels còmics encara que aquest consta de set passos:
Concepte: Abans de començar em llegia la part del conte que havia d'il·lustrar, un cop s'havia creat una imatge al meu cap de com podia ser la il·lustració passava a fer el concepte, o sigui dibuixar de manera ràpida un esbós que representa una petita idea de com serà la il·lustració.
Esbós: A parir de la idea inicial, feia un esbós, seguint les mides, perspectiva... Perquè respecti les proporcions.
Línia: A sobre de l'esbós feia la línia, la qual fa que el dibuix es vegi molt més net.
Color: Un cop feta la línia de la il·lustració definitiva l'emplenava amb el color corresponent i la línia la pintava amb un color més fosc que el base, després feia les ombres per tal de donar volum i textura al dibuix.
Detalls: En algunes il·lustracions, jugava amb una llum més fosca i fent algun reflex de llum, per tal de donar efecte i integrar el dibuix amb el fons.
Sense l'efecte
Amb l'efecte
Difuminat: Per finalitzar, l'últim retoc que vaig fer va ser un difuminat, per tal que quan s'integrés amb el text no es veies un quadrat pintat, sinó que formes part de la pàgina i el text.
Speedpaint il·lustració.